crash- filosofia

Aprofitant la classe de Fiosofia de 3r d'ESO, aquest darrer mes he tornat a veure "Crash" (Col·lisió)

Ja en el seu moment (fa uns 5 anys) em va semblar una gran pel·lícula, però analitzant -la ara des de l'òptica de l'objectiu pedagògic, l'he trobada magistral. El film ens planteja un seguit d'històries paral·leles situades a la quotidianitat d'una gran ciutat com Los Angeles i en les derivades que pot generar un fenomen de globalització sociocultural gestionat des del neoliberalisme ianqui. "Crash" mostra el xoc entre individus i subcultures que naveguen sense gaire més rumb que la pura supervivència i l'ostentació buida (segons el cas) en un context de multiculturalitat (que no interculturalitat)

Radicalment antimoralista, la pel·lícula ens deixa, des del meu punt de vista, dues reflexions bàsiques: Pimerament, la relativitat del clàssic antagonisme entre els pols "bondat" i "perversitat", en d'altres paraules: Les ètiques són perfectes i rodonetes, en canvi, les persones som variables i estem en permanent evolució (el gran paper de Matt Dillon n'és la mostra més clara) I en segon lloc, "Crash" confirma l'obvietat: Per molt que des de les esferes habituals s'intenti disfressar, la globalització i els conflictes identitaris són difícilment abordables en un context de flagrant injustícia social i manca de drets bàsics.

Com deia Antonio Gramsci, "Al món hi ha poques revolucions. El fet és que les causes objectives hi són...el que no apareix és la consciència subjectiva d'aquells que les pateixen"

Baroja

Obrirem una nova categoria.

La trilogia "Tierra vasca" esdevé una lectura del tot recomenable per a qualsevol que vulgui passar bones estones llegint i, a més, aprenent coses noves sobre finals del segle XIX i inicis del XX a l'Estat espanyol (sobretot en relació a l'Euskadi d'aleshores) Composada per "El mayorazgo de Labraz", "Zalacaín el aventurero" i "La casa de Aizgorri", reflecteixen la visió d'un Baroja liberal, que assumeix (amb una barreja de llàstima i resignació) la mort d'una cultura i una societat rurals i el naixement d'una societat moderna en el context de la crisi del 98. Baroja s'estima la cosmologia i la mitologia basca, però, alhora, creu impossible (en un pensament molt propi de l'època)  que aquestes formes de vida puguin tenir el seu espai a la modernitat. Només així podem entendre l'ambivalència de Baroja: Apassionat de l'antropologia (el seu nebot Julio Caro Baroja, acabarà escrivint el ja clàssic "Los vascos" i , alhora, molt crític amb el carlisme i, més tard, amb el moviment bizkaitarra d'Arana.

  Tot plegat, amanit amb el pessimisme vital i la ironia del millor Baroja.

Continuem

 

Si l'altre dia parlàvem d'Untitled, avui introduirem "Heima". Es tracta d'un documental en el qual Sigur Rós realitza un homenatge a la seva illa (Islàndia) la seva gent i el seu model social (obert, equilibrat i genuí) En essència, Heima (traduïble per llar) esdevé un poema musical i audiovisual que, almenys a mi, aconsegueix posar-me la carn de gallina.

Entrada d'emergència

[gallery]

Hola,

He de fer una entrada i, com tots, tinc poc temps i força feina. Així que parlaré d'una de les poques coses que em permetrà fer via i, alhora, ser mínimament coherent (o almenys això intento) Per tant, em tiro a la piscina del blog parlant de música i d'un disc en concret, som-hi!

() o Untitled: Treball del 2002 és possiblement un dels millors productes de la banda islandesa Sigur Rós. Es tracta d'un disc premeditament melancòlic en el qual el grup va partir de la idea de fer un tot conceptual que musiqués els sentiments i les emocions del costat fosc de qualsevol trajecte vital. Escrit en la llengua inventada Vonlenska ("llengua de l'esperança") el conjunt va editar el disc permetent que cada seguidor introduís les seves pròpies lletres i títols (de fet, per això podem trobar les cançons al youtube amb títols i lletres molt diferents, en línia amb la mentalitat 2.0)

A partir d'aquests principis Sigur Rós assoleix en aquest treball 8 peces que, dividides en dues parts, aconsegueixen mantenir la línia de continuïtat necessària en un disc que pretén ser conceptual.

Les primeres 4 cançons presenten un to dolç i líric que transmet una trista i agradable serenor. Després, les peces 5,6 i 7  (anomenades per alguns crítics com la trilogia mandrosa) esdevenen referents per a qualsevol seguidor del minimalisme. En elles, el grup desplega, sense cap tipus d'analgèsic, una barreja de tristor, dolor i desencís, construint una elegia de gairebé trenta minuts. Finalment, el disc es tanca amb Untitled 8, peça de perfil progressiu amb final apoteòsic, en la qual el quartet islandès dibuixa el renaixement des de les cendres per a un nou camí... camí que representa Takk ("Gràcies") el seu següent disc (molt més alegre...tenint en compte el concepte d'alegria que té Sigur Rós) Però això ja és una altra història... Espero no haver avorrit gaire el personal, però el títol ja avisava: Cabòries i flipades.