Paisatges

Després d'uns quants dies de fer el paperina, finalment m'he decidit per una capçalera nova. Necessitava un canvi. Sempre he valorat molt l'embrió d'àngel sigurrossià, però... toca renovar.

La foto de la capçalera pertany al viatge que vam fer l'any 2009 a Escòcia (la foto, òbviament, és del nord de les highlands)

Ja fa temps que, com tot a la vida, el meu gust pels paisatges ha anat transformant-se. Cada vegada més valoro la bellesa dels entorns austers, sobris, senzills, poc ostentosos (si és que un paisatge pot ser ostentós...) Les terres altes d'Escòcia són un bon reflex d'aquest tipus de bellesa. ..és un d'aquells viatges que m'agradaria repetir amb més calma.

Penjo alguns altres bons records,

[caption id="attachment_525" align="alignnone" width="300"] Els Remarkables- Nova Zelanda[/caption]

 

[caption id="attachment_526" align="alignnone" width="300"] Cap Nord- Noruega[/caption]

 

[caption id="attachment_527" align="alignnone" width="300"] Camí d'Oulu- Finlàndia[/caption]

[caption id="attachment_528" align="alignleft" width="300"] Sistema Ibèric- Terol- Aragó[/caption]

 

"El sueño europeo" Jeremy Ryfkin

Una recomanació:

- "El sueño europeo"

- Jeremy Rifkin.

- Ed. Paidos- Estado y Sociedad 2004.

En un moment de crisi europeista i mentre els canditats republicans a la candidatura presidencial dels EUA s'omplen la boca parlant del model europeu com del camí que cal evitar, la lectura d'aquest assaig del nord americà Jeremy Rifkin (autor del cèlebre "El fin del trabajo") esdevé força edificant i enriquidor des de força punts de vista.

Rifkin exposa d'una forma molt clara les raons filosòfiques i històriques de les diferències (de vegades són matisos, de vegades són profundes divergències) entre la cosmologia nordamericana i l'europea. Per fer-ho, l'autor fa una gènesi en tots aquells valors i creences  que han domininat l'imaginari i la vida material d'Occident des de la Baixa Edat Mitjana als nostres dies.

Resumint molt, podríem dir que la tesi de Rifkin es fonamenta en l'evidència que mentre els EUA continuen arrelats amb força als valors que van marcar la Modernitat (la pròpia Modernitat, l'estat-nació, la visió sovint hobbessina de les relacions internacionals, el maniqueisme i la predestinació, la religiositat, la sacralització de la propietat privada, l'individu i la seva autonomia...) Europa hauria fet un pas endavant adaptant tots aquests valors i creences al context postmodern i global en el qual vivim tenint com a principis irrenunciables el respecte als Drets Humans (A l'UE i amb clara voluntat exportadora) i el benestar en un sentit força més ampli que la simple acumulació de propietats.