Tot i que ja fa un parell d'anys que Coldplay no formen part de les meves bandes de capçalera (per raons òbvies) aquests dies he estat escoltant el seu darrer treball "Mylo Xyloto" i he aprofitat per recordar les seves dues primeres joies: "Parachutes" i "Rush of blood to the head"
La veritat és que són moltes les raons per les quals els darrers dos treballs de Coldplay m'han decebut. Naturalment cadascú pot tocar el que vulgui, però la seva evolució no ha estat la que molts desitjaven, tot i que també eren molts els que feia temps que l'anunciaven.
Us penjo dues crítiques força interessants d'Hipersonica.com sobre els darrers àlbums de la banda anglesa. M'han semblat justos i equilibrats, gens maniqueistes i comparteixo la majoria d'apreciacions que hi apareixen.
Film de 1997 dirigit pel neozelandès Andrew Niccol, Gattaca és una opció excel·lent per tal de poder introduir i treballar a l'aula de Filosofia (ESO i Batxillerat) una conjunt de conceptes força diversos però, alhora, profundament interrelacionats.
Bàsicament, Gattaca ens permet plantejardos eixos principals: En primer lloc, la relació entre el darwinisme, les seves no tan afortunades derivades (neodarwinisme, darwinisme social...) i els deliris de les utopies socials que ignoren la importància de la llibertat individual: nazis i stalinistes, entre d'altres, durant el XX; Gattaca i els riscos (sense oblidar els beneficis) de l'enginyeria genètica en el XXI. En aquest sentit, la pel·lícula ens recorda un dels principis que haurien d'haver regit la Modernitat: el desenvolupament tecnològic ha d'anar de bracet del moral i ètic.
D'altra banda, i relacionat amb els aspectes anteriors, Gattaca també ens permet abordar la qüestió de la llibertat humana i el determinisme (a partir del científic, es poden plantejar tots els altres) De fet, una altra opció gens descartable podria ser aprofitar per introduir algunes de les obres d'Aldous Huxley.
A més a més de tot això, Gattaca és, des del meu punt de vista, una extraordinària pel·lícula, amb una excel·lent ambientació (plagiada per d'altres films com In time) un gran treball dels tres protagonistes (Hawke, Thurman i Law) i una fantàstica banda sonora a càrrec de Michael Nyman.
Penjo l'enllaç de la miniquest que tinc sobre la pel·lícula (com sempre de lliure ús) i la peça final "The departure"
