Però d'això, afortunadament, se n'ha escrit i parlat molt i de ben segur així seguirà. Però hi ha un altre aspecte d'aquest projecte vampíric i retrògrada que ha passat més desapercebut (o almenys al Principat) i, des de la meva òptica, també és força alarmant: la desaparició de l'Educació per la Ciutadania (després de mil i un intents per tal de difamar-la, esbiaixar-ne els continguts, erosionar-la i dinamitar-la).
Quina és la importància d'aquesta àrea? En el meu cas, i simplificant, sempre he trobat que la Ciutadania (lluny de l'adoctrinament a la soviètica que ha volgut vendre la dreta conservadora) era un còctel edificant entre les ciències socials i a la filosofia més pràctica. En aquest sentit crec que podem apreciar la seva trascendència si plantegem la qüestió amb interrogants sobre la presència o absència de determinats continguts a les aules:
-Quina àrea assumirà amb la mateixa profunditat l'explicació teòrica i pràctica del què és la moral, la ètica, la distinció entre Bé i Mal?
-Qui introduirà les diferències entre el moralisme i el relativisme en una societat postmoderna i cap a quins camins ens poden conduir?
- Quin àmbit posarà en pràctica les dues qüestions anteriors posant de manifest que vivim en societats teòricament regides pel respecte dels Drets Humans? Qui explicarà als nois i noies que aquestes preguntes sobre l'existència de comportaments socials universals i trascendents en el temps ja se les feien els grecs des de Sòcrates?
-En aquests moments de profunda crisi en diversos nivells , quina matèria ajudarà als alumnes a jutjar des d'una perspectiva històrica l'assoliment de la democràcia i la importància dels principis del liberalisme polític, dels drets civils, polítics i socials (o la seva absència)? I en aquesta mateixa direcció, en quin moment de l'atapeït horari escolar s'aprofitarà per comentar que tot i el nefast i infaust moment actual de la Unió Europea (i d'Occident en general) per sobre de la crítica (justa i necessària) a aquestes institucions també han de ser conscients que viuen en el major espai de llibertat del món?
- Quan es parlarà als escolars de la seva identitat individual, la seva transformació i esferes? I de la evolució històrica d'aquest concepte? I, òbviament, el mateix podem dir en relació a les identitats col·lectives?
- Quina serà l'hora per parlar dels conflictes, de la seva naturalesa i les diverses formes de gestió?
Aquestes són només algunes de les preguntes que caldria que tota la societat es fes en el moment en que finiquitem aquesta àrea de vida efímera. Certament algú podrà afirmar , no sense part de raó, que les Socials, la Filosofia, l'Ètica, la Religió i fins i tot la Tutoria, poden cobrir aquests espais (de fet els seus currículums així ho estipulen)
Tanmateix, no ens enganyem, aquesta no és la realitat: la filosofia és complementària i per tant no obligatòria fins el batxillerat (en el qual als alumnes es veuen aclaparats per una pluja factual que cal recordar per aspirar a superar la selectivitat) Pel que fa a les Socials (després Geografia i Història depenent del curs) van tan ajustades de temps que estranyament s'aturaran en l'apartat d'Història de les Idees. I, finalment, la Religió, que per molt que s'esforci (de vegades amb èxit) en no esdevenir una eina més o menys explícita de proselitisme, no pot anar més enllà del fet espiritual i de les connotacions socioculturals del fet religiós (que per se ja és molt!)
Probablement, més enllà de les arts del senyor Wert, bona part del problema té el seu origen en la compartimentació, excessiva al meu entendre, de les matèries (especialment a secundària) en aquest sentit, tot seria força més senzill si parlèssim d'una macroàrea de Pensament profundament relacionada amb la de Ciències socials... però més enllà de totes aquestes cabòries i hipòtesis el que és ben cert és que, si no hi ha modificacions, ben aviat els nostres alumnes es veuran privats del dret (perquè és un dret!) a aprendre a esdevenir ciutadans actius, crítics, tolerants i constructius.
