Realment, vistos amb perspectiva, aquests 7 anys de blog (primer amb wordpress i després amb blogger) deixen bons moments enrere (especialment en els primers temps), molta reflexió i entrades que, almenys algunes d'elles, modestament considero bons documents.
Però, com deia, és una realitat irrefutable que aquesta aventura s'acaba i que provar-la de dilatar més en el temps és del tot inútil.
Comptat i debatut, crec que hi ha moltes raons per les quals finalment aquest blog ha d'encarar aquest moment, però si hagués de sintetitzar-ho en tres em quedaria amb les següents: primerament, la manca de temps; el dia dia laboral i personal n'han dificultat molt la continuïtat, sobretot en un blog que sovint ha provat de treballar amb entrades llargues (això em passa per pretenciós)
En segon lloc, i cal dir-ho sense embuts, l'absència de seguidors; desconec si el motiu ha girat en relació als continguts o bé a la meva poca perícia a l'hora de saber col·locar el blog, però la realitat és implacable i les úniques lectures dels posts es feien, en el millor dels casos, redireccionats des del facebook (mercat captiu en dirien)
Finalment, és possible que el fet d'enfocar el blog des d'un caràcter gairebé generalista de molt ampli espectre, també hagi dificultat fer-me un lloc entre els internautes: Sigur Rós, música , Història, Sociologia, Filosofia, recursos educatius, cinema, paranoies vàries... segurament massa pals a tocar i, vist des de fora, una construcció massa incoherent i erràtica.
De tota manera tampoc no vull enganyar a ningú, jo també he canviat molt en set anys i tot i que continuo subscrivint tot allò que he escrit, possiblement hi introduiria matissos i hi afegiria punts de vista. Vitalment, però també políticament i filosòfica, no sóc on era el novembre de 2010, fa temps que he saltat el mur de la correcció política imposat per la dictadura dels bens pensants i això també té els seus inconvenients (bàsicament a l'hora de mossegar-se la llengua)
Per ara, doncs, seguirem observant i reflexionant sobre el món que ens envolta (i també, per què no? intentant trobar fars que facin la funció de cosmologia personal) des d'altres espais a la xarxa.
És això el meu final com a modest blogaire de tres al quarto? Sincerament no ho sé. Coses a dir en tinc, però les condicions hauran de canviar, caldrà ser més directe, més resolutiu i, sobretot més concret, acotant els àmbits...ja es veurà.
Res més, salut per a tots... especialment per a la nena indie i la seva inseparable companya de viatge.
Una abraçada.
Hèctor.
