Interpol, hands away.

Molt i molt bé la banda indie anglo-nordamericana. "Hands away" del treball "Turn on the bright lights" (Encèn els llums brillants)

Joan B. Culla "Israel, el somni i la tragèdia"

Excel·lent manual per tal de fer-se una idea clara i força objectiva de la realitat del sionisme, el naixement de l'estat d'Israel i de les seves complexes relacions amb el Món àrab.  Culla, aborda una qüestió viciada pels prejudicis i  els apriorismes i aporta una visió allunyada de les realitats maniquees i polaritzades que marquen la visió d'aquest conflicte al nostre país.

   Des del meu punt de vista, la lectura de l'obra de Culla (amb una excel·lent bibliografia sobre la qüestió) ens ajudarà a trencar mites inconscients però seculars i posarà llum sobre un conjunt de llacunes històriques en les quals el pensament políticament correcte ens vol mantenir.

Destacaria uns quants eixos:

- La responsabilitat europea en el conflicte: Com podem recriminar res a Israel si l'estimatigzació del poble jueu és fruït de segles de persecusions i acusacions delirants (des de ser el poble deïcida a les més abjectes teories neo darwinistes i racistes) de les societats europees?

- El sionisme no reclama altra cosa que el dret del poble jueu a autodeterminar-se, i ho fa després d'haver intentat per tots els mitjans la integració sense èxit (i fins i tot l'assimilació) en el sí de les societatsoccidentals.

- El sionisme és un moviment plural. Per tant, lluny de la visió monolítica i fonamentalista que ens volen transmetre els mitjans de comunicació de la progressia políticament correcta, més enllà del judaisme ultraortodox, també existeix un sionisme liberal i un sionisme socialista.

- Israel és l'únic estat democràtic del Pròxim Orient. El tribunal suprem "talla" les ales al poder executiu quan ho considera oportú, hi caben tots els espectres ideològics... En essència, no tot és el què ens volen fer creure.

Una bona lectura, la recomano.

Wernher Isfaust

Un poema d'un autor molt poc conegut: Wernher Isfaust. Aquest personatge (vienès d'origen jueu ) té una història curiosa al darrera...un dia l'explicarem, avui us deixo amb un petit poema... senzill però directe.

"Veig el dolor en els teus ulls,

Un dolor que roman permanent en tots,

Sense cap més opció que conviure-hi,

Que assumir-lo com a part del nostre ésser.

No provis d’ignorar-lo, ell et sabrà trobar,

No fugis, et cercarà.

Forma part de nosaltres, sóc jo i ets tu.

T’acompanyarà en els teus camins,

Serà emotiu i atroç,

Serà familiar i distant.

Seré jo i seràs tu."

Radiohead "The kings of limbs"

Com no podia ser d'una altra manera, he pagat religiosament els set euros per poder accedir al darrer treball de Radiohead.

Com sempre, Radiohead ha estat a l'alçada d'aquells que segueixen no tan sols la seva música, sinó també  la seva visió del món. Així, "Kings of Limbs" profunditza força en la musica electrònica , en l'experimentació i en espais més enllà de l'indie tradicional, però alhora és fidel a la seva trajectòria de sons post industrials.

      Tot i que encara necessito temps per traduir al català les lletres i aprofundir més en l'essència d'aquest nou disc del conjunt britànic, no puc negar que, d'entrada no em sento pas decebut, ans el contrari, Radiohead ens ha donat un treball que, tot i que molt inquietant, compleix expectatives.

Penjo "Separator"

Nou treball de Radiohead

La banda britànica publicarà demà dia 19 el seu vuitè àlbum: "The king of limbs" traduïble per "El rei de les extremitats". Si us interessa al blogroll hi ha la web oficial de Radiohead des d'on podreu accedir a la pàgina per baixar-vos el disc. En principi, els rumors indicaven que la descàrrega seria gratuïta, però finalment tindrà un cost de 7 euros.

Naturalment estic ansiós per escoltar-lo... per tant ben aviat seguirem parlant del nou disc dels d'Oxford.

Llarga vida a l'indie i llarga vida a la foscor.

Ken Robinson

Ahir amb l'Albert vam veure aquest video d'en Ken Robinson. De fet, és el segon que veiem, si voleu veure el primer enllaceu amb la Rosa (al blogroll) i el trobareu.

"Somewhere in Paris..." I wish to be there.

Com que  no tinc gaire temps anirem al que és prioritari... i, evidentment, Sigur Rós és prioritari. Diuen les revistes especialitzades que aquest 2011 publicaran un nou disc i amb ell nova gira. Esperem que no s'equivoquin. Per ara, ens haurem de conformar amb petites joies com aquesta: "Vid spilum endalaust" (Tocarem eternament en islandès) a un local de París.

De veritat, si algun dia em passa això jo crec que ja em puc morir tranquil.

My bloody valentine i la nena indie

Potser algú haurà vist que des de fa un parell de dies Vonlenska té una acompanyant, La nena indie. Per a ella, la petitona que suporta estoicament i amb bon humor els gustos musicals del seu pare, va aquesta cançó, la nostra cançó.