Des del meu punt de vista, la lectura de l'obra de Culla (amb una excel·lent bibliografia sobre la qüestió) ens ajudarà a trencar mites inconscients però seculars i posarà llum sobre un conjunt de llacunes històriques en les quals el pensament políticament correcte ens vol mantenir.
Destacaria uns quants eixos:
- La responsabilitat europea en el conflicte: Com podem recriminar res a Israel si l'estimatigzació del poble jueu és fruït de segles de persecusions i acusacions delirants (des de ser el poble deïcida a les més abjectes teories neo darwinistes i racistes) de les societats europees?
- El sionisme no reclama altra cosa que el dret del poble jueu a autodeterminar-se, i ho fa després d'haver intentat per tots els mitjans la integració sense èxit (i fins i tot l'assimilació) en el sí de les societatsoccidentals.
- El sionisme és un moviment plural. Per tant, lluny de la visió monolítica i fonamentalista que ens volen transmetre els mitjans de comunicació de la progressia políticament correcta, més enllà del judaisme ultraortodox, també existeix un sionisme liberal i un sionisme socialista.
- Israel és l'únic estat democràtic del Pròxim Orient. El tribunal suprem "talla" les ales al poder executiu quan ho considera oportú, hi caben tots els espectres ideològics... En essència, no tot és el què ens volen fer creure.
Una bona lectura, la recomano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada