Israel I: Democràcia i drets humans

Desconec exactament la raó, però la realitat és que en aquest darrer any m'he anat trobant i he anat participant en força xerrades i tertúlies d'amics, companys i família, en les quals d'una manera o altra, ha acabat posant-se sobre la taula el conflicte araboisraelià.  Evidentment, sempre ha estat de forma amistosa, respectuosa i constructiva (no entenc el debat polític d'una altra manera) però, alhora, he pres consciència de la solitud en la qual ens movem aquells que defensem Israel i, a nivell molt més personal, no m'ha deixat de sorprendre el fet que sovint se'm formulés la següent qüestió: "Com pots ser d'esquerres i sionista?"

Certament no escric aquestes línies per a justificar-me (crec que ningú no ho ha de fer, sigui quin sigui el seu punt de vista) però he pensat que aquesta seria una forma òptima de posar sobre la taula determinades preguntes sobre aquest conflicte que mai no ens solem fer ni apareixen als mass media... Així que aquí llancem unes quantes qüestions en relació a l 'estat democràtic i el respecte dels drets humans:

- Per què tota acció d'Israel és analitzada escrupulosament (cosa que em sembla fantàstic) i en canvi les formes de lluita de les organitzacions palestines són aprovades, compreses i justificades a ulls clucs, fins i tot quan civils israelians i palestins hi perden la vida?

- Com pot ser que cap mitjà de comunicació no parli del fet que Israel és un estat democràtic (l'únic del Pròxim Orient!!!)en el qual existeix oposició en tot l'espectre polític, en el que les organitzacions pels drets humans i d'antics combatents de l'IDF s'organitzen lliurement i poden denunciar (la qual cosa aplaudeixo) els abusos de l'estat en determinades operacions? (Només per citar-ne dos: Betselem i Breaking the silence) 

- Per què no es té present que el Tribunal suprem d'Israel és un autèntic poder judicial independent que equilibra la força de l'executiu i actua sovint com a aturador de les prerrogatives dels grups ultrareligiosos tot garantint la separació de poders i l'hegemonia de l'estat de dret democràtic?

- Per què (des d'una òptica d'esquerres com és la meva) no es reflecteix la realitat dels kibbutz, quan problablement hagin estat (juntament amb els primers anys de la revolució soviètica i la II República espanyola) uns de les grans fites dels socialisme internacional? (Interessant mencionar que de les Brigades internacionals en formaren part molts jueus d'arreu del món (inclós el futur estat d'Israel) mentre que els àrabs hi brillaren per la seva absència)

- Podem permetre'ns els europeus, demòcrates i liberals, girar completament l'esquena a l'únic estat del Pròxim Orient en el qual la dona es tractada en condicions d'igualtat i equitat i l'homosexualitat es reconeguda legalment  i en canvi esdevenir del tot condescents amb la visió de gènere i de les orientacions sexuals que té Hamas o l'Autoritat nacional palestina?

Aviam que us responeu a aquestes qüestions...