Michael Yon i el major Marck Bieger

Aquest matí, mentre buscava un video del conjunt nord americà Other Lives, he topat amb aquesta fotografia. A risc de semblar lacrimogen (els que em coneixen saben que la direcció és més aviat la contrària) he de reconèixer que m'ha deixat del tot colpit. Com que he pogut apreciar el nom de l'autor (Michael Yon) l'he pogut cercar i trobar a la seva web. L'escena va ser captada a una ciutat iraquiana mentre els soldats nordamericans recollien els cossos de les víctimes d'un atac suïcida.

Potser és una tonteria però no me n'he pogut estar de publicar-la i comentar-la. No seré jo qui defensi la política exterior dels EUA (tot i que m'agradaria que gastèssim la mateixa duresa que dediquem als ianquis amb l'altra trinxera, que sovint mostra un menyspreu flagrant per la vida) Però més enllà de tot això, la fotografia d'en Michael Yon només em transmet una situació concreta i una persona concreta, un individu en una situació límit, desolat, trencat... prenent la criatura amb tota la delicadesa de la que és capaç, i, això, el fa humà , atorga a la foto un bri d'esperança i dignitat.