Quatre estrofes a Eisenstadt

 Ets el més avorrit,

lacònicament insuportable,

estàs dret esperant que el món s'apropi,

cofoll de les teves estampes.

 

Mira't, què banal!

 minsa partícula

ets insignificant,

previsible i ridícula.

 

No tinguis fe en res,

el principi s'enfonsa,

 davant el llop i l'hivern

 la història s'esgota.

 

Efímer passatger

desil·lusió conscient,

foscor i gel

així és l'univers.

Wernher Isfaust.

Una mica més de Wernher Isfaust "Passeig per la tarda de Viena"

   "Caminant pels barris del sud, tocant el Danubi. Amago el solideu. 

Sento l'alè dels que ja no hi són, em mimetitzo.

 Oloro l'odi que desprenen els que m'envolten, la rauxa i l'ira. Sóc infame.

Oloro el riu (sí, l'oloro) com sempre he fet.

 L'estimo, m'hi vinculo.

 Arribo al  al parc, les fulles han caigut, és novembre, sempre és així.

Seguint la cadència de colors que algú els ha mostrat, amb calma, paciència i amor.

 Una parella s'esmuny, un gos solitari i un noi que s'espera escoltant un vals de darrera hora.

S'eleva, passeja per paratges que els altres mai no imaginarem (de fet, ni els entendríem)

 Deixem que somiï, que viatgi. És el que ens queda"

ARCADE FIRE-THE FUNERAL (2004)

"The funeral" fou l'àlbum de presentació d'aquest conjunt de Montreal l'any 2004. Movent-se entre l'indie rock, l'art rock i fins i tot el pop bàrroc, el grup canadenc assoleix un so eclèctic i original suggeridor. Tot i que la peça més coneguda d'aquest treball fou wake up (gens menyspreable) des del meu punt de vista tot el disc és digne de grans elogis (fins i tot en David Bowie se'n va declarar seguidor)

Recordant en determinats moments a The Divine comedy, Belle and Sebastian, Rufus Wainbright i fins i tot (a  in the Backseat) a Björk i d'altres tòtems de la música independent; ens regalen joies com "In the Backseat" o "Rebellion" . En resum, un treball d'aquells rodonets i melosos que et passes hores escoltant, i que serveix tant per ballar-lo, com per emborratxar-se (en dono fe) i per alegrar la vida i per deprimir-se.

Què les gaudiu i resistim mentre sigui possible.





Sigur Rós a Reykjavik 2005

Penjo  a baix l'enllaç per accedir al concert que Sigur Rós va oferir el 2005 per tancar la seva gira de "TAKK". Gairebé dues hores d'una actuació impecable i emocionant. Fins i tot la també islandesa (i molt més mediàtica) Bjork va assegurar que aquell havia estat el millor concert al qual havia assistit mai.

Si algú vol fer un petit tast, penjo el fragment en el qual interpreten "Heysatan" (paller de fenc) . Des del meu punt de vista la seva millor peça (i problablement la cançó més tendra que he escoltat mai)



Aquí teniu l'enllaç pel concert sencer:

http://www.desconcierto.com/musica/noticias/conciertos_de_sigur_ros.html