"The funeral" fou l'àlbum de presentació d'aquest conjunt de Montreal l'any 2004. Movent-se entre l'indie rock, l'art rock i fins i tot el pop bàrroc, el grup canadenc assoleix un so eclèctic i original suggeridor. Tot i que la peça més coneguda d'aquest treball fou wake up (gens menyspreable) des del meu punt de vista tot el disc és digne de grans elogis (fins i tot en David Bowie se'n va declarar seguidor)
Recordant en determinats moments a The Divine comedy, Belle and Sebastian, Rufus Wainbright i fins i tot (a in the Backseat) a Björk i d'altres tòtems de la música independent; ens regalen joies com "In the Backseat" o "Rebellion" . En resum, un treball d'aquells rodonets i melosos que et passes hores escoltant, i que serveix tant per ballar-lo, com per emborratxar-se (en dono fe) i per alegrar la vida i per deprimir-se.
Què les gaudiu i resistim mentre sigui possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada