"El pare restava immòbil, la filla glaçada,
decidits a assaborir aquell present de placidesa,
que la quietud del capvespre els lliurava.
Davant, l'ermita, de bracet d'una vella pomera,
sobria, austera, erosionada,
impassible, indolent, talment com passatgera.
Tots dos, contemplaven amb capteniment
aquell petit miracle medieval;
el pare, esforçat i transcendent
investit en premeditada solemnitat;
ella, neòfita, irreverent.
El corriol: costerut, cargolat,
escortat en galeria de pollancres traïts
cap al poble encimbellat
anunciant-se insolent, desvergonyit.
A les entranyes del llogarret, els seus custodis,
formant-ne part imperibles i sòlids
s'erigien els gegants indòmits.
S'albirava la foscor
l'aire s'escolava, la mort
els caminants, estremits
seguiren el seu camí.
dissabte, 30 d’abril del 2011
dimecres, 20 d’abril del 2011
Edvard Munch
Fa temps vaig penjar una presentació de les pintures d'Edvard Munch. La he substituït per aquesta força més pobre i senzilla però que he fet jo (i em fa il·lusió, digueu-me idiota)
[slideshare id=7684996&doc=munch-110420080130-phpapp02]
[slideshare id=7684996&doc=munch-110420080130-phpapp02]
dijous, 14 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
"A taula, entre amics" Wernher Isfaust- "The suburbs" Arcade Fire
Si seguim així haurem d'obrir una categoria per a en Wernher Isfaust! A baix incloc "Suburbs" d'Arcade Fire, genial per acompanyar la lectura.
"Enlairant-se entre taules, brogit d'abellots,
el corriol per uns es mostra unívoc,
per d'altres hi regna la imprecisió.
(DESCONNEXIÓ, ja estic sol)
Existeix la llibertat?
Químicament determinada?
L'esquirol ens respondrà.
Socialment condicionada?
La formiga, estòica, ho sap.
Divinament estructurada?
Déu fa temps que ens va oblidar.
El vent s'escola arreu,
sistemes en funcionament.
Inhibida, davant dels elements, dempeus
la psique és persistent, es manté.
Brinda placidesa, si hi ha lliurament,
aflicció, si l'interpel·les.
L'idiota, rebent la simplicitat, jeu content,
mentre l'inquiet llangueix entre patètiques promeses.
Per què els estúpids no es suïciden?"
"Enlairant-se entre taules, brogit d'abellots,
el corriol per uns es mostra unívoc,
per d'altres hi regna la imprecisió.
(DESCONNEXIÓ, ja estic sol)
Existeix la llibertat?
Químicament determinada?
L'esquirol ens respondrà.
Socialment condicionada?
La formiga, estòica, ho sap.
Divinament estructurada?
Déu fa temps que ens va oblidar.
El vent s'escola arreu,
sistemes en funcionament.
Inhibida, davant dels elements, dempeus
la psique és persistent, es manté.
Brinda placidesa, si hi ha lliurament,
aflicció, si l'interpel·les.
L'idiota, rebent la simplicitat, jeu content,
mentre l'inquiet llangueix entre patètiques promeses.
Per què els estúpids no es suïciden?"
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)