"El pare restava immòbil, la filla glaçada,
decidits a assaborir aquell present de placidesa,
que la quietud del capvespre els lliurava.
Davant, l'ermita, de bracet d'una vella pomera,
sobria, austera, erosionada,
impassible, indolent, talment com passatgera.
Tots dos, contemplaven amb capteniment
aquell petit miracle medieval;
el pare, esforçat i transcendent
investit en premeditada solemnitat;
ella, neòfita, irreverent.
El corriol: costerut, cargolat,
escortat en galeria de pollancres traïts
cap al poble encimbellat
anunciant-se insolent, desvergonyit.
A les entranyes del llogarret, els seus custodis,
formant-ne part imperibles i sòlids
s'erigien els gegants indòmits.
S'albirava la foscor
l'aire s'escolava, la mort
els caminants, estremits
seguiren el seu camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada