Kedourie, aborda la matèria des d'una òptica conservadora i molt crítica amb el fenomen de les nacions i el nacionalisme. Tot i això, no hi ha cap dubte que la lectura d'aquesta obra és obligada per a qualsevol que pretengui construir, des de la pluralitat de lectures i experiències, el seu propi punt de vista sobre el món de les nacions.
Des de la meva òptica (i, per tant, tan personal i limitada com es vulgui) el treball de Kedourie és molt recomanable en tres eixos bàsics:
- La gènesi que presenta del concepte d'autodeterminació: Des de l'autodeterminació individual radicalment liberal de Kant, enfront de la revisió de Fichte i de tota l'escola romàntica alemanya (que en determinats moments no deixa de recordar l'eterna discussió entre l'ideal platònic i la visió aristotèlica) que condueix a l'autodeterminació de les comunitats, sacrificant, i això és important, l'autonomia individual.
- El qüestionament sobre com podem dirimir qui és exactament el subjecte que exerceix la sobirania en un territori (qui és la majoria, qui és la minoria, qui és el poble?) Posant un exemple que ens soni: Pot Catalunya autodeterminar-se? O ha de ser el conjunt de l'Estat qui decideixi? O, finalment, en el cas que Catalunya fos qui exercís aquest dret: Podem negar el mateix dret a una minoria en el nostre interior?
- Kedourie també reflexiona sobre els perills de la pretensió de construir un Estat-Nació homogeni en determinats contextos: Com més tard Ernest Gellner també va assenyalar "el maridatge entre Estat i Nació "no conduirà a les mateixes conseqüències a l'Europa Occidental que a la Central i Oriental, regions en les quals la barreja és enorme i la coincidència ètnica territorial sona a broma de mal gust.
Contràriament, l'assaig de Kedourie presenta determinats apriorismes que, depèn com, flaquegen.
- L'instrumentalisme que defensa del fet nacional pot ser cert, però en cap cas ha de ser necessàriament sinònim d'inexistència del fenomen nacional. En aquest mateix sentit, Anthony Smith, ha proposat observar les identitats nacionals com un fenomen de llarga durada: flexible, dinàmic i en constant evolució.
-Per acabar, Kedourie, s'oposa fermament a atribuir al nacionalisme com a filosofia política una afinitat a les dretes o les esquerres. Per Kedourie són fenòmens completament diferents que responen a situacions i contextos sense relació. Per tant, conclou, el nacionalisme no pot ser dretes o d'esquerres, menja a part. Certament, el nacionalisme pot pretendre (en determinats casos) estar més enllà de l'eix esquerra- dreta, i, també pot manifestar-se de dretes o d'esquerres (dependrà de mil factors) però com a fenomen social no es desenvolupa de forma aïllada i forçosament entra en contacte amb els altres eixos que determinen les tendències i ruptures ideològiques de cada societat. Així doncs, difícilment esdevindrà un bolet ideològic asèptic a allò que l'envolta.
Sigui com sigui, lectura molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada