Després de gairebé sis mesos de silenci intentem reprendre l'activitat bloguera i ho fem d'una forma força mundana i repetida fins el cansament, però que, fet i fet, ara és la que em ve més de gust i se m'ha acudit en aquest intent estiuenc de reactivar la meva finestra al món.
Recull veloç, superficial i mandrós per algunes de les lectures (les que valoro més interessants ,òbviament) que han omplert els pocs espais lliures dels darrers mesos. No pretenc fer cap sinopsi ni recensió, simplement dades molt bàsiques o notes orientatives per si poden ser d'algun interès. Som-hi doncs.
- La trilogia d'Alexandre el Gran de Valerio Massimo Manfredi "Alexandros" (la trobareu en força editorials i formats). Novel·la histórica molt amena i entretinguda. Rigor històric molt acceptable. Per aquells interessats en el context, més enllà de la trama narrativa, sempre és interessant llegir-se-la amb un atles històric al costat (en el meu cas vaig emprar el Hilgemann-Kinder) i alguna obra de caire un pèl més acadèmic sobre la Grècia Antiga (jo vaig agafar el que tenia més a l'abast, "Textos para la historia de Grecia" de Julio Mangas amb una introducció molt bona i útil sense ser farragosa)
- "Una història de l'independentisme polític català" de Fermí Rubiralta i Casas (Pagès editors). Estudi molt interessant sobre el recorregut de l'independentisme polític català des de finals del XIX a l'ERC d'en Carod. Sobretot és original pel fet que posa el focús en aquells sectors del nacionalisme més finalista que, historiogràficament, sempre han viscut a l'ombra de les dues grans tendències del catalanisme (simplificant molt: dreta liberal pactista i esquerra federalista o confederalista però poques vegades nítidament independentista)
- Les aventures d'en Cato i en Macro, és a dir, els relats de Simon Scarrow "El águila del imperio" i "Roma vincit" (aquests són només els primers dos títols-Edhasa) Una motivant i alhora emocionant manera de conèixer els intríngulis de la Roma imperial de mitjans de segle I dc (l'època daurada per situar-nos) Tot i que el nus narratiu està força centrat en el dia a dia d'una legió també pot picar la curiositat la realitat romana a nivell més general. En el meu cas l'obra de referència és el clàssic de Géza Alfoldy "Historia social de Roma" una obra, si bé d'intencionalitat i estil clarament acadèmic, que construeix un esquema molt clar del recorregut històric romà i les seves estructures i relacions socials.
- "Quatre vies per a la independencia" del periodista Martí Anglada. Excel·lent recull dels processos d'emancipació nacional d'Estònia, Letònia, Eslovaquia i Eslovènia. Molt ben documentat i de lectura apassionant pels ionquis de la historia. Avís per a navegants: aquesta obra ha tingut l'habilitat comercial (entenc que pretesa, com és lògic) d'aprofitar el boom, falera o, digueu-li com vulgueu, de l'actual moment polític, i, pot ser que més d'un acudeixi a ella esperant trobar una anàlisi política (que hi és) o una recerca contínua de paral·lelismes amb el nostre procés (que se'n poden extreure) doncs aneu amb compte, el que presenta (i brillantment al meu entendre) en Martí Anglada és un llibre d'història (les conclusions us les busqueu vosaltres)
- Ja n'he parlat alguna vegada, "Tratado sobre la tolerancia" de Michael Walzer (Paidos) Rellegir-lo ha estat un plaer i a més m'ha permés fixar-me en fragments que en una primera lectura m'havien passat per alt. En aquest cas poso l'accent en l'exercici de la tolerància per part de l'estat en virtut de si qui la rep és l'individu aïllat o una col·lectivitat.
Res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada