Mogwai "The hawk is howling"

Treball de 2008 de la banda escocesa. La veritat és que tot i que fa força temps que tenia el cd, mai no m'havia aturat a escoltar-lo amb atenció per tal de fer me'n una opinió clara. Bàsicament el tenia llanguint al cotxe i, de tant en tant, el posava per poder escoltar "Scotland's shame" que sempre ha estat un tema que m'ha agradat i més enllà d'això poca cosa més. A més, la veritat , sent del tot sincer, tot i que no tinc per costum fer massa cas de les critiques musicals , és que gairebé tot el que havia llegit a la xarxa sobre aquest disc no era gaire estimulant. Resumint: de forma majoritària la crítica especialitzada va ser molt dura amb aquest treball de Mogwai que fou vilipendiat i escarnit sense manies ni mesura.

Tot i això, fa poques setmanes, amb l'excusa d'una sortida de cap de setmana  el vaig poder escoltar amb calma i repetides vegades i, francament, em sembla un disc excel·lent. Potser no respon al registre habitual al qual ens tenien en el seu moment acostumats els de Glasgow (en general força més dur i agressiu) però d'aquí a desterrar-los dels altars del postrock (etiqueta que, per cert, ells sempre han rebutjat) em sembla delirant i propi d'algú amb perspectiva molt reduïda (la mateixa que insisteix en fer comparacions estúpides amb Sigur Rós, des del meu punt de vista són diferents, cadascú té les seves preferències i no cal dir massa més)

No vull entrar a valorar si "The hawk is howling" és millor o pitjor que "The beast", "Rock action" o qualsevol altre seus treballs perquè ni és la meva tasca, ni crec que en sàpiga prou per fer-ho (a més de la subjectivitat i la percepció de cadascú) però sí que considero que és just afirmar que aquest disc dels escocesos, amb matisos i noves direccions, té perfecta continuïtat (i qualitat) en el recorregut marcat per la banda (i encara em fa riure alguna acusació d'anar en direcció al mainstream) Però bé, què hi farem, la polèmica sembla  acompanyar a Mogwai en alguns treballs; recordem el també escorxat "Happy songs for happy people" (a mi em va encantar)

Penjo part de l'àlbum, cadascú jutjarà.

I'm Jim Morrison and I am dead

Kings Meadows

Scotland's shame

The precipice