Ets el més avorrit,
lacònicament insuportable,
estàs dret esperant que el món s'apropi,
cofoll de les teves estampes.
Mira't, què banal!
minsa partícula
ets insignificant,
previsible i ridícula.
No tinguis fe en res,
el principi s'enfonsa,
davant el llop i l'hivern
la història s'esgota.
Efímer passatger
desil·lusió conscient,
foscor i gel
així és l'univers.
Wernher Isfaust.
Fantàstic!
ResponEliminaDefinitivament, ara ja sé què fer quan l'eufòria i l'optimisme m'omplin, quan la visió positiva del món em carregui massa.... Visitaré el teu bloc i rellegiré aquesta poesia.