Ruper Ordorika és una d'aquelles petites joies que passen desapercebudes i que, contràriament, mereixeria que ens aturessim mitja horeta a escoltar-lo.
Motius no ens en manquen: D'entrada és l'autor que ha musicat moltes de les poesies de Bernardo Atxaga (la qual cosa, per se, ja és molt) A més, Ordorika, ha estat capaç de fer música en euskera sense polititzar-la (un atèntic miracle) Així, Ordorika (simpatitzant, com Atxaga, del projecte d'Ezker Batua-IU) ha estat capaç de mantenir el seu compromís amb la llengua basca alhora que les seves cançons ens parlaven d'amor, amistat, sexe, treball, vincles individuals amb el paisatge... sense haver de caure en el patriotisme simplista de bandera. Tot plegat, construït al voltant de la melangia habitual en Ordorika.
Incloc el video "Fas fatum" i a sota la traducció al català (És un poema d'Atxaga)
"Un dels amics xiuxiugejava per a ell mateix "fas fatum",
el fado si que és una cançó trista, tristíssima,
al racó, un avi murmura "moltes gràcies" i, ella, se'l mira i passa pàgina.
Un home de 53 anys busca treball, carnet de conduir de primera classe,
molta necessitat, una filla malalta; i ella diu "segur, segur que ja s'ha suïcidat;
t'estimo molt (li responen) Una finestra haurà quedat buïda; una cullera, una espasa,
ara ja inútils.
La sang es dilueix a l'aigua infinítament.
Tens raó. Ja sóc mort. Com ha mort l'època dels aventurers, és veritat,
la terra és encara diminuta pels menuts peus dels nens, i, com ahir, rius de llet
acaricien les arrels dels arbres. Però, on són els herois? Qui pot imaginar un altre Lope de Agirre?
Avui morirem com a papalllones nocturnes i a les nostres darreres hores l'asfixia,
l'angoixa de les flors llànguides ens embrutaran els sudaris (en un congelador made in germany)
Però és veritat. Així és...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada