Una de les millors cançons del grup britànic. Penjo el video i també un gran directe a Londres (quina enveja em fot el públic!) A baix us poso la traducció de la lletra al català.
"Fileres de cases, ensorrant-se a sobre meu,
puc sentir les seves mans blaves tocant-me,
totes les coses en posició,
totes les coses que un dia ens empassarem.
S'esbaeix altre cop, s'esbaeix.
Aquesta màquina no comunicarà,
aquests pensaments i aquesta tensió sota la que estic,
sigues un món de criatura, fes cercles,
abans que tot caigui i s'esbaeixi altre cop, s'esbaeixi altre cop.
Ous trencats, ocells morts,
criden com si lluitessin per les seves vides,
puc sentir la mort, puc veure els seus ulls brillants,
i s'esbaeix altre cop, s'esbaeix altre cop.
Submergeix la teva ànima en l'amor,
submergeix la teva ànima en amor"
dissabte, 29 de gener del 2011
divendres, 28 de gener del 2011
"La cinta blanca" o la qüestió alemanya
Excel·lent pel·lícula del director alemany Michael Haneke en la qual, a partir de la narració d'una sèrie de successos estranys en un petit poble de l'Alemanya protestant i guillermina, el director intenta establir les relacions existents entre les construccions i les estructures socials de l'Alemanya del II Reich i la perversitat del règim nazi.
Més enllà de les seves qualitats com a pel·lícula (a mi m'ha encantat) el treball de Hanecke és molt recomenable com a recurs didàctic, sobretot per tots aquells que vulgueu treballar tant la història contemporània europea, com la filosofia a batxillerat (probablement, el film sigui massa complex, implícit i contingut per alumnes d'ESO)
Haneke, que porta anys preguntant-se el per què del consens social al voltant del nazisme i el III Reich, dibuixa el retrat de l'Alemanya de principis del XX en la qual el procés de nacionalització i homogenització de les masses iniciat per Bismark amb la Kulturkampf (cultura de combat) va construir una societat competitiva, qualificada i culte, però alhora obsessionada amb la disciplina, la rigidesa, l'ordre i la jerarquia (l'ètica protestant de Weber) que, en molts sentits, fou l'avantsala del nazisme. En aquest sentit, no fou casual el fet que el nacionalsocialisme tingués força més seguidors en l'Alemanya protestant que en la catòlica.
De fet, totes aquestes relacions que estableix Haneke (gairebé des de la psicologia social) no han perdut actualitat. Només cal tenir presents dues realitats aparentment oposades: Durant els anys 70 (els anys de plom) eren de sobres conegudes les formes implacables dels activistes de la Fracció de l'exercit roig (RAF) fins al punt que els sociòlegs han arribat a parlar d'una específica "forma alemanya de lluita armada" .
De la mateixa manera, a l'Alemanya reunificada dels nostres dies no és cap secret el fet que l'ascens de l'extrema dreta a l'est, respon tant a les frustracions generades pel procés unificador, com al fet que a l'antiga RDA (una altra forma de totalitarisme al cap i a la fi) no es va produir el procés de desnazificació (o el que és el mateix, la introducció de la cultura liberal més enllà del sonderweg) que, amb les disfuncions que es vulgui, si féu l'RFA. No cal oblidar que durant els anys 80 fou l'RDA la que sovint es va reclamar hereva de Prússia, i l'estat que s'atribuïa l'autentic germanisme enfront d'una RFA occidentalitzada.
Més enllà de les seves qualitats com a pel·lícula (a mi m'ha encantat) el treball de Hanecke és molt recomenable com a recurs didàctic, sobretot per tots aquells que vulgueu treballar tant la història contemporània europea, com la filosofia a batxillerat (probablement, el film sigui massa complex, implícit i contingut per alumnes d'ESO)
Haneke, que porta anys preguntant-se el per què del consens social al voltant del nazisme i el III Reich, dibuixa el retrat de l'Alemanya de principis del XX en la qual el procés de nacionalització i homogenització de les masses iniciat per Bismark amb la Kulturkampf (cultura de combat) va construir una societat competitiva, qualificada i culte, però alhora obsessionada amb la disciplina, la rigidesa, l'ordre i la jerarquia (l'ètica protestant de Weber) que, en molts sentits, fou l'avantsala del nazisme. En aquest sentit, no fou casual el fet que el nacionalsocialisme tingués força més seguidors en l'Alemanya protestant que en la catòlica.
De fet, totes aquestes relacions que estableix Haneke (gairebé des de la psicologia social) no han perdut actualitat. Només cal tenir presents dues realitats aparentment oposades: Durant els anys 70 (els anys de plom) eren de sobres conegudes les formes implacables dels activistes de la Fracció de l'exercit roig (RAF) fins al punt que els sociòlegs han arribat a parlar d'una específica "forma alemanya de lluita armada" .
De la mateixa manera, a l'Alemanya reunificada dels nostres dies no és cap secret el fet que l'ascens de l'extrema dreta a l'est, respon tant a les frustracions generades pel procés unificador, com al fet que a l'antiga RDA (una altra forma de totalitarisme al cap i a la fi) no es va produir el procés de desnazificació (o el que és el mateix, la introducció de la cultura liberal més enllà del sonderweg) que, amb les disfuncions que es vulgui, si féu l'RFA. No cal oblidar que durant els anys 80 fou l'RDA la que sovint es va reclamar hereva de Prússia, i l'estat que s'atribuïa l'autentic germanisme enfront d'una RFA occidentalitzada.
dimarts, 25 de gener del 2011
Llengües del món: L'hebreu
- Localització: Israel i la diàspora jueva.
- Població: 5 milions a Israel i 3 milions repartits en d'altres països.
- Família: Afroasiàtica, branca semítica-cananea.
- Història:
L'hebreu fou parlat fins el segle I aC als territoris de l'actual Israel. A partir d'aleshores fou substituït per l'arameu (llengua també semítica) però es seguí utilitzant com a llengua litúrgica tant a Judea com a les comunitats escampades per Europa i Orient Mitjà.
Es pot afirmar que el seu renaixement de la mà del moviment sionista (sobretot d'Eliazer Ben Yehuda) a finals del segle XIX i inicis del XX fou un procés de revitalització d'una llengua morta. Probablement les similituds de l'hebreu modern amb el bíblic siguin semblants a les del llatí i les llengües romàniques.
A més a més, l'hebreu modern està fortament influenciat tant pel jiddish (llengua barreja d'hebreu i alemany, a part d'altres llengües d'Europa oriental parlat per la comunitat askenazí) com pel sefardí de les comunitats amb origen a la Península ibèrica. De la mateixa manera l'hebreu modern ha hagut de crear noves paraules per tal de donar resposta a nous conceptes i realitats.
Si us interessa saber més sobre Ben Yehuda i el renaixement de l'hebreu podeu consultar aquest article de Roni Goldberg.
http://montevideo.mfa.gov.il/mfm/Data/160772.pdf
- Població: 5 milions a Israel i 3 milions repartits en d'altres països.
- Família: Afroasiàtica, branca semítica-cananea.
- Història:
L'hebreu fou parlat fins el segle I aC als territoris de l'actual Israel. A partir d'aleshores fou substituït per l'arameu (llengua també semítica) però es seguí utilitzant com a llengua litúrgica tant a Judea com a les comunitats escampades per Europa i Orient Mitjà.
Es pot afirmar que el seu renaixement de la mà del moviment sionista (sobretot d'Eliazer Ben Yehuda) a finals del segle XIX i inicis del XX fou un procés de revitalització d'una llengua morta. Probablement les similituds de l'hebreu modern amb el bíblic siguin semblants a les del llatí i les llengües romàniques.
A més a més, l'hebreu modern està fortament influenciat tant pel jiddish (llengua barreja d'hebreu i alemany, a part d'altres llengües d'Europa oriental parlat per la comunitat askenazí) com pel sefardí de les comunitats amb origen a la Península ibèrica. De la mateixa manera l'hebreu modern ha hagut de crear noves paraules per tal de donar resposta a nous conceptes i realitats.
Si us interessa saber més sobre Ben Yehuda i el renaixement de l'hebreu podeu consultar aquest article de Roni Goldberg.
http://montevideo.mfa.gov.il/mfm/Data/160772.pdf
dilluns, 24 de gener del 2011
Radiohead & Sigur Rós- Split sides -Merce Cunningham
L'any 2003 Sigur Rós i Radiohead van composar la música per l'espectacle Split sides de Merce Cunningham. Bé, què puc dir? Aquestes coses van molt a gustos però a mi m'agrada.
Si us interessa Sigur Rós va publicar l'àlbum Ba ba ti ki di do que recull part d'aquestes composicions. És força fàcil baixar-lo.
Si us interessa Sigur Rós va publicar l'àlbum Ba ba ti ki di do que recull part d'aquestes composicions. És força fàcil baixar-lo.
dissabte, 22 de gener del 2011
dissabte, 15 de gener del 2011
"Mil soles espléndidos" Khaled Hosseini
He volgut introduir un comentari sobre aquest llibre no tant per parlar de les seves qualitats literàries, sinó per recomenar-lo com a lectura per aquells i aquelles que desitgeu apropar-vos a la realitat de la dona afganesa. De la mateixa manera, crec que és una excel·lent opció de cara als alumnes de Ciutadania de secundària.
L'obra de Husseini és senzilla, directa , clara i, sovint, crua. Destacaria un parell de qüestions:
- El fet que la crítica de Husseini és contra el patriarcat. En cap cas carrega contra l'Islam i les seves formes de vida en la seva globalitat.
- El reconeixement, encara que sovint sigui ímplicit, de les millores que va suposar per a les dones afganeses el govern comunista i la presència soviètica des de 1979 a 1992.
En resum, una bona manera de prendre consciència de la necessitat de destruir el patriarcat ara i arreu.
L'obra de Husseini és senzilla, directa , clara i, sovint, crua. Destacaria un parell de qüestions:
- El fet que la crítica de Husseini és contra el patriarcat. En cap cas carrega contra l'Islam i les seves formes de vida en la seva globalitat.
- El reconeixement, encara que sovint sigui ímplicit, de les millores que va suposar per a les dones afganeses el govern comunista i la presència soviètica des de 1979 a 1992.
En resum, una bona manera de prendre consciència de la necessitat de destruir el patriarcat ara i arreu.
Llengües del món: L'afrikàner
-Localització: Sudàfrica i Namíbia.
-Parlants: 7 milions com a primera llengua i 5 milions més com a segona llengua.
-Família: Indoeuropea, branca germànica occidental, neerlandès.
- Dialectes: Est del Cap, Oest del Cap i Orangès.
- Història: L'afrikàner té el seu origen en el neerlandès que parlaven els primers colons holandesos i flamencs que van arribar a territori sudafricà entre el segle XVII i el segle XIX. La seva evolució ve marcada per la influència lingüística dels altres colons europeus (en principi sobretot francesos, alemanys, portuguesos i escocesos) i dels esclaus i treballadors vinguts d'altres colònies holandeses i britàniques (indonesis, malais, indús i malgaxes) De la mateixa manera, també ha rebut influència de les llengües khoi o san (més conegudes com les llengües dels boximans) el zulu i el xhosa.
L'afrikàner comparteix encara un 85% del seu vocabulari amb l'holandès i és força senzill que es puguin entendre entre ells.
L'afrikàner fou la llengua d'aquests primers colonitzadors i n'esdevingué un símbol d'identitat des del moment en què els britànics, primer de forma gradual i finalment per la força de les armes, en el que fou el primer genocidi modern (Guerres anglo-bòers finals del XIX inicis del XX) van dominar les colònies d'Àfrica del Sud, aportant nous colons de parla anglesa (els iutlanders) i arraconant els afrikàners a una situació de subalternitat.
Posteriorment, amb el naixement de la Unió Sudafricana (1910) i, sobretot, del Voolskstaat amb Verwoerd (1948) l'afrikàner va esdevenir la llengua nacional dels afrikàners (de fet, els afrikàners per una sèrie de raons que no venen al cas, han tingut més tendència a l'aïllacionisme lingüístic que no pas a l'expansionisme)
A nivell sociolingüístic és important assenyalar determinats aspectes:
- L'afrikàner no és només parlat pels descendents dels colons holandesos, sinó que bona part de la població mestissa (coloured) també el parla com a primera llengua. Per tant, no és el mateix parlar de llengua afrikàner que de poble afrikàner. A més a més, a diferència del que es sol creure la població afrikàner respon a un perfil de classe mitja-baixa rural i semirural, ja que són els anglòfons aquells que representen a les classes urbanes acomodades.
- El fet que s'hagi associat l'afrikàner al règim de l'Apartheid ha generat una percepció molt negativa d'aquesta llengua (simplificació del tot absurda) i ha facilitat que determinades polítiques dels governs de l'ANC en relació a l'afrikaans siguin, si més no, qüestionables. Tot i això, no es pot oblidar que molts parlants de l'afrikàner (entre ells molts intel·lectuals) van oposar-se de forma decidida al règim racista.
Si us interessa llegir una síntesi força objectiva i documentada de la història d'aquest país recomano: "Historia de Sudàfrica" de R.W. Johnson, publicada per Editorial Debate.
-Parlants: 7 milions com a primera llengua i 5 milions més com a segona llengua.
-Família: Indoeuropea, branca germànica occidental, neerlandès.
- Dialectes: Est del Cap, Oest del Cap i Orangès.
- Història: L'afrikàner té el seu origen en el neerlandès que parlaven els primers colons holandesos i flamencs que van arribar a territori sudafricà entre el segle XVII i el segle XIX. La seva evolució ve marcada per la influència lingüística dels altres colons europeus (en principi sobretot francesos, alemanys, portuguesos i escocesos) i dels esclaus i treballadors vinguts d'altres colònies holandeses i britàniques (indonesis, malais, indús i malgaxes) De la mateixa manera, també ha rebut influència de les llengües khoi o san (més conegudes com les llengües dels boximans) el zulu i el xhosa.
L'afrikàner comparteix encara un 85% del seu vocabulari amb l'holandès i és força senzill que es puguin entendre entre ells.
L'afrikàner fou la llengua d'aquests primers colonitzadors i n'esdevingué un símbol d'identitat des del moment en què els britànics, primer de forma gradual i finalment per la força de les armes, en el que fou el primer genocidi modern (Guerres anglo-bòers finals del XIX inicis del XX) van dominar les colònies d'Àfrica del Sud, aportant nous colons de parla anglesa (els iutlanders) i arraconant els afrikàners a una situació de subalternitat.
Posteriorment, amb el naixement de la Unió Sudafricana (1910) i, sobretot, del Voolskstaat amb Verwoerd (1948) l'afrikàner va esdevenir la llengua nacional dels afrikàners (de fet, els afrikàners per una sèrie de raons que no venen al cas, han tingut més tendència a l'aïllacionisme lingüístic que no pas a l'expansionisme)
A nivell sociolingüístic és important assenyalar determinats aspectes:
- L'afrikàner no és només parlat pels descendents dels colons holandesos, sinó que bona part de la població mestissa (coloured) també el parla com a primera llengua. Per tant, no és el mateix parlar de llengua afrikàner que de poble afrikàner. A més a més, a diferència del que es sol creure la població afrikàner respon a un perfil de classe mitja-baixa rural i semirural, ja que són els anglòfons aquells que representen a les classes urbanes acomodades.
- El fet que s'hagi associat l'afrikàner al règim de l'Apartheid ha generat una percepció molt negativa d'aquesta llengua (simplificació del tot absurda) i ha facilitat que determinades polítiques dels governs de l'ANC en relació a l'afrikaans siguin, si més no, qüestionables. Tot i això, no es pot oblidar que molts parlants de l'afrikàner (entre ells molts intel·lectuals) van oposar-se de forma decidida al règim racista.
Si us interessa llegir una síntesi força objectiva i documentada de la història d'aquest país recomano: "Historia de Sudàfrica" de R.W. Johnson, publicada per Editorial Debate.
dissabte, 8 de gener del 2011
Llengües del món: L'islandès
-Localització: Islàndia.
-Parlants: 375.000.
-Família: Indoeuropea. Branca germànica nòrdica (Com el suec, el danès i el noruec)
- Dialectes: És una de les poques llengües europees no dialectelitzada.
- Història: L'islandès té el seu origen en el noruec antic. L'illa fou colonitzada pels noruecs durant el segle IX sent-ne aquests el seu nucli poblacional fonamental, al qua només es van afegir celtes escocesos (servents dels vikings noruecs que aleshores dominaven el nord d'Escòcia)
Es pot afirmar que fins el segle XIV no hi ha gaires diferències entre el noruec i la llengua que es parla a Islàndia. Tanmateix, a partir d'aleshores el noruec evoluciona simplificant la flexió i introduint prèstecs d'altres llengües, mentre que l'islandès es manté força impermeable a les influències exteriors. Aquest procés es produeix en un primer moment pel propi aïllament de l'illa i, posteriorment, per la voluntat dels islandesos de conservar la seva llengua sense influències exògenes. El fet que Islàndia depenguès de Dinamarca des del segle XIV a mitjans del XX justificaria aquesta reacció (després d'estar sota sobirania noruega)
Aquests processos han fet de l'islandès una de les llengües més conservadores i difícils d'aprendre d'Europa. Cal pensar que els suecs, els danesos i els noruecs poden arribar a entendre's entre ells (alguns lingüistes han arribat a considerar-les una única lengua) mentre que no els és possible comunicar-se amb un islandès si aquest utilitza la seva llengua, en aquests casos els islandesos solen emprar el danès com a llengua franca (Agraeixo aquesta informació a en Johan, takk sa mycket!)
De la mateixa manera, els islandesos són els únics nòrdics capaços de llegir i entendre les antigues sagues vikingues ja que la seva llengua no difereix gaire de l'escandinau antic. De fet, encara avui, els islandesos no accepten prèstecs lingüístics sinó que creen la paraula islandesa per a qualsevol nou concepte.
Com a curiositat, comentar que durant força segles hi hagué molt constacte entre els pescadors islandesos i els bascos (tots dos col·lectius treballaven a l'Atlàntic nord) aquest fet va portar a l'eclosió d'una llengua franca o pidgin per facilitar-ne la comunicació.
Adjunto un poema en islandès amb la traducció al català (òbviament la traducció l'he feta de l'anglès perquè com us podeu imaginar sé tant islandès com física quàntica)
EELS
Lítil tár falla
á. skítugur gluggi
Englarnir gráta í kvöld
þeir gráta fyrir þig
og þeir gráta fyrir mig.
Okkur sem mun aldrei sjá hið fullkomna paradise.
ÀNGELS
Les llàgrimes cauen petites
a les finestres brutes. Els àngels ploren aquesta nit
ploren per tu
i ploren per mi.
Nosaltres que mai no veurem
el paradís perfecte .
Autora: Gunnhildur Jóhanna Gunnarsdóttir.
-Parlants: 375.000.
-Família: Indoeuropea. Branca germànica nòrdica (Com el suec, el danès i el noruec)
- Dialectes: És una de les poques llengües europees no dialectelitzada.
- Història: L'islandès té el seu origen en el noruec antic. L'illa fou colonitzada pels noruecs durant el segle IX sent-ne aquests el seu nucli poblacional fonamental, al qua només es van afegir celtes escocesos (servents dels vikings noruecs que aleshores dominaven el nord d'Escòcia)
Es pot afirmar que fins el segle XIV no hi ha gaires diferències entre el noruec i la llengua que es parla a Islàndia. Tanmateix, a partir d'aleshores el noruec evoluciona simplificant la flexió i introduint prèstecs d'altres llengües, mentre que l'islandès es manté força impermeable a les influències exteriors. Aquest procés es produeix en un primer moment pel propi aïllament de l'illa i, posteriorment, per la voluntat dels islandesos de conservar la seva llengua sense influències exògenes. El fet que Islàndia depenguès de Dinamarca des del segle XIV a mitjans del XX justificaria aquesta reacció (després d'estar sota sobirania noruega)
Aquests processos han fet de l'islandès una de les llengües més conservadores i difícils d'aprendre d'Europa. Cal pensar que els suecs, els danesos i els noruecs poden arribar a entendre's entre ells (alguns lingüistes han arribat a considerar-les una única lengua) mentre que no els és possible comunicar-se amb un islandès si aquest utilitza la seva llengua, en aquests casos els islandesos solen emprar el danès com a llengua franca (Agraeixo aquesta informació a en Johan, takk sa mycket!)
De la mateixa manera, els islandesos són els únics nòrdics capaços de llegir i entendre les antigues sagues vikingues ja que la seva llengua no difereix gaire de l'escandinau antic. De fet, encara avui, els islandesos no accepten prèstecs lingüístics sinó que creen la paraula islandesa per a qualsevol nou concepte.
Com a curiositat, comentar que durant força segles hi hagué molt constacte entre els pescadors islandesos i els bascos (tots dos col·lectius treballaven a l'Atlàntic nord) aquest fet va portar a l'eclosió d'una llengua franca o pidgin per facilitar-ne la comunicació.
Adjunto un poema en islandès amb la traducció al català (òbviament la traducció l'he feta de l'anglès perquè com us podeu imaginar sé tant islandès com física quàntica)
EELS
Lítil tár falla
á. skítugur gluggi
Englarnir gráta í kvöld
þeir gráta fyrir þig
og þeir gráta fyrir mig.
Okkur sem mun aldrei sjá hið fullkomna paradise.
ÀNGELS
Les llàgrimes cauen petites
a les finestres brutes. Els àngels ploren aquesta nit
ploren per tu
i ploren per mi.
Nosaltres que mai no veurem
el paradís perfecte .
Autora: Gunnhildur Jóhanna Gunnarsdóttir.
dimecres, 5 de gener del 2011
Popplagid o the pop song- Untitled 8
M'encanta. Et posa les piles d'una manera brutal. Em sembla una peça progressiva genial.
Podrà agradar més o menys, però el fet d'aconseguir aquesta qualitat en un concert ja és destacable.
Podrà agradar més o menys, però el fet d'aconseguir aquesta qualitat en un concert ja és destacable.
dilluns, 3 de gener del 2011
Llengües del món: L'aragonès.
Avui afegirem una nova categoria: Llengües del món. Crec que la informació que hi abocaré podrà ser útil a qualsevol que desitgi conèixer les dades bàsiques en relació a una llengua concreta, alhora que també pot esdevenir una porta d'entrada per poder aprofundir més en la diversitat lingüística i cultural del món.
Per començar he triat una llengua ibèrica que, a més, té el dubtós honor de ser considerada la llengua europea amb un perill més alt de desaparició imminent: L'aragonès.
L'ARAGONÈS:
- Localització: Extrem nord de l'Aragó (Pirineu aragonès)
- Nombre de parlants: 12.000.
- Família: Indoeuropea, branca llatina, iberoromànica (tot i ser considerada llengua de transició amb les llengües gal·loromàniques)
- Dialectes principals: Ansotà (Vall d'Ansó), Cheso (Vall del Hecho), Panticuto (Vall de Panticosa) Belsetan (Vall de Bielsa) Chistabín (Vall de Chistau) i, finalment, el benasquès i el ribargorçà que són considerats dialectes de transició entre l'aragonès i el català.
- Història: L'aragonès, també anomenat antigament navarro-aragonès, té el seu origen (segle VII-VIII) en el llatí vulgar parlat a les valls del Pirineu (actuals comarques de la Jacetània, Alt Gàllego, Sobrarbe i Benasque) Conté un substrat basc notable.
L'evolució i extensió de l'aragonès va estar lògicament relacionada amb el desenvolupament dels comtats aragonesos en els quals va néixer. Així, en un primer moment (depenent del Regne de Navarra) es va estendre per la Terra mitja i la Ribera navarresa i el sudest de l'actual Rioja. Posteriorment (ja independent el Regne d'Aragó) va guanyar les actuals províncies de Saragossa (conquerida el 1110) i Terol (conquerida el 1171) La seva màxima extensió la va assolir a partir de la unió dinàstica amb Catalunya (1137) a partir de la qual població aragonesa va colonitzar (repoblar no és la paraula correcta quan en aquests territoris ja hi vivia gent, mal que li pesi a bona part de la historiografia espanyola) l'interior del País Valencià i fins i tot algunes àrees de l'actual Múrcia. Aquests dos darrers processos van suposar l'entrada de molts elements i prèstecs mossàrabs a la llengua aragonesa.
La decadència de l'aragonès i la seva substitució pel castellà ve marcada per dos fets de l'edat moderna: Primerament, el 1412, el Compromís de Casp i, per tant, la introducció d'una dinastia castellana, els Trastàmares, a la Corona d'Aragó. I en segon lloc, el decret de Nova Planta de 1715.
Amb l'arribada de la industrialització l'aragonès (ja acantonat a la província d'Osca) va haver d'afrontar tres nous problemes: L' emigració cap a altres terres de bona part dels seus parlants; la dèria centralitzadora i uniformitzadora de l'Estat espanyol contemporani (el qual menystenia l'aragonès com a llengua dels pastors i de l'alta muntanya) i la inexistència de cap sector social il·lustrat decidit a defensar-lo i potenciar-lo com a llengua moderna. La conseqüència directa d'aquest fet fou la marginalització de l'aragonès a una ruralitat envellida i terminal.
Actualment, l'aragonès córrer un seriós perill de desaparició imminent. Tanmateix, continua sense existir una voluntat decidida de les autoritats aragoneses i estatals per tal d'invertir aquesta situació. L'actual llei de llengües de l'Aragó reconeix la realitat trilingüe de l'Aragó, però, en canvi, no regula l'oficialitat ni de l'aragonès ni del català a la Franja. De la mateixa manera, reconeix el dret dels ciutadans a sol·licitar la inclusió de classes d'aragonès en l'escolarització dels seus fills (de forma voluntària) i en cap cas es planteja l'aragonès com a possible llengua vehicular en l'educació. Finalment, la normalització de l'aragonès està topant amb serioses dificultats en la tasca de construir un estàndard, ja que els sectors més conservadors (que sovint consideren l'aragonès un dialecte del castellà) temen que aquesta sigui una via vàlida per fer de l'aragonés una llengua funcional en la societat contemporània.
Incloc un mapa de l'actual distribució lingüística de l'Aragó i un video en el qual podreu sentir uns nens parlant aragonès en una de les poques escoles (cooperatives de pares) en les quals s'ensenya (aviso, es penja una mica al principi però val la pena)
Per començar he triat una llengua ibèrica que, a més, té el dubtós honor de ser considerada la llengua europea amb un perill més alt de desaparició imminent: L'aragonès.
L'ARAGONÈS:
- Localització: Extrem nord de l'Aragó (Pirineu aragonès)
- Nombre de parlants: 12.000.
- Família: Indoeuropea, branca llatina, iberoromànica (tot i ser considerada llengua de transició amb les llengües gal·loromàniques)
- Dialectes principals: Ansotà (Vall d'Ansó), Cheso (Vall del Hecho), Panticuto (Vall de Panticosa) Belsetan (Vall de Bielsa) Chistabín (Vall de Chistau) i, finalment, el benasquès i el ribargorçà que són considerats dialectes de transició entre l'aragonès i el català.
- Història: L'aragonès, també anomenat antigament navarro-aragonès, té el seu origen (segle VII-VIII) en el llatí vulgar parlat a les valls del Pirineu (actuals comarques de la Jacetània, Alt Gàllego, Sobrarbe i Benasque) Conté un substrat basc notable.
L'evolució i extensió de l'aragonès va estar lògicament relacionada amb el desenvolupament dels comtats aragonesos en els quals va néixer. Així, en un primer moment (depenent del Regne de Navarra) es va estendre per la Terra mitja i la Ribera navarresa i el sudest de l'actual Rioja. Posteriorment (ja independent el Regne d'Aragó) va guanyar les actuals províncies de Saragossa (conquerida el 1110) i Terol (conquerida el 1171) La seva màxima extensió la va assolir a partir de la unió dinàstica amb Catalunya (1137) a partir de la qual població aragonesa va colonitzar (repoblar no és la paraula correcta quan en aquests territoris ja hi vivia gent, mal que li pesi a bona part de la historiografia espanyola) l'interior del País Valencià i fins i tot algunes àrees de l'actual Múrcia. Aquests dos darrers processos van suposar l'entrada de molts elements i prèstecs mossàrabs a la llengua aragonesa.
La decadència de l'aragonès i la seva substitució pel castellà ve marcada per dos fets de l'edat moderna: Primerament, el 1412, el Compromís de Casp i, per tant, la introducció d'una dinastia castellana, els Trastàmares, a la Corona d'Aragó. I en segon lloc, el decret de Nova Planta de 1715.
Amb l'arribada de la industrialització l'aragonès (ja acantonat a la província d'Osca) va haver d'afrontar tres nous problemes: L' emigració cap a altres terres de bona part dels seus parlants; la dèria centralitzadora i uniformitzadora de l'Estat espanyol contemporani (el qual menystenia l'aragonès com a llengua dels pastors i de l'alta muntanya) i la inexistència de cap sector social il·lustrat decidit a defensar-lo i potenciar-lo com a llengua moderna. La conseqüència directa d'aquest fet fou la marginalització de l'aragonès a una ruralitat envellida i terminal.
Actualment, l'aragonès córrer un seriós perill de desaparició imminent. Tanmateix, continua sense existir una voluntat decidida de les autoritats aragoneses i estatals per tal d'invertir aquesta situació. L'actual llei de llengües de l'Aragó reconeix la realitat trilingüe de l'Aragó, però, en canvi, no regula l'oficialitat ni de l'aragonès ni del català a la Franja. De la mateixa manera, reconeix el dret dels ciutadans a sol·licitar la inclusió de classes d'aragonès en l'escolarització dels seus fills (de forma voluntària) i en cap cas es planteja l'aragonès com a possible llengua vehicular en l'educació. Finalment, la normalització de l'aragonès està topant amb serioses dificultats en la tasca de construir un estàndard, ja que els sectors més conservadors (que sovint consideren l'aragonès un dialecte del castellà) temen que aquesta sigui una via vàlida per fer de l'aragonés una llengua funcional en la societat contemporània.
Incloc un mapa de l'actual distribució lingüística de l'Aragó i un video en el qual podreu sentir uns nens parlant aragonès en una de les poques escoles (cooperatives de pares) en les quals s'ensenya (aviso, es penja una mica al principi però val la pena)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)