L'obra de Husseini és senzilla, directa , clara i, sovint, crua. Destacaria un parell de qüestions:
- El fet que la crítica de Husseini és contra el patriarcat. En cap cas carrega contra l'Islam i les seves formes de vida en la seva globalitat.
- El reconeixement, encara que sovint sigui ímplicit, de les millores que va suposar per a les dones afganeses el govern comunista i la presència soviètica des de 1979 a 1992.
En resum, una bona manera de prendre consciència de la necessitat de destruir el patriarcat ara i arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada